Anàlisi Lexicogràfic

Per fer l’anàlisi lexicogràfic he utilitzat el programa de tractament de corpus textuals AntConc. És un sofware gratuït desenvolupat pel professor Lairence Anthony del Center for English Language in Science and Engineering (CELESE), School of Science and Engineering, Waseda University a Japó. [1]

Per a la realització  aquest anàlisi he utilitzat un bloc feminista  

http://feministesindignades.blogspot.com.es/, és presenta com Assemblea

feminista  creada a l’acampada de la Plç. Catalunya i vinculada al moviment 15M. Amb aquest encapçalament  a la pàgina principal: “Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com un lloc d’afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent”

Claudia Korol, en Buenos Aires

Els textos analitzats són tres:

·         Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!  Publicat per Feministes indignades el diumenge, 29 d’abril de 2012.

·         Fembloc, BLOC FEMINISTA 12M (17h. Plaça Catalunya “darrera la cuina”) MAI MÉS SOLES, BANQUERS A LA CAÇOLA, NI UN PAS ENRRERE! . Publicat divendres, 11 de maig de 2012.

·         Intervenció de Feministes Indignades a l’Assemblea General de la Plaça Catalunya del 13 de maig de 2012. Publicat el dilluns, 14 de maig de 2012.

A l’anàlisi del bloc s’hi presenta paraules derivades però que engloben un mateix concepte. I s’hi destaca la freqüència de les paraules clau i la seva relació amb les altres paraules del text.

PARAULES DERIVADES I FREQÜÈNCIA
CAPITAL	2	FEMINISTA	5	TREBALL	14
CAPITALISTA	1	FEMINITAT	1	TREBALLADORES	3
CAPILALISME	1	FEMINISMES	2

PARAULES CLAU I FREQÜÈNCIA
ASSETJAMENTS	1	DESIGUALTAT	2	LLUITES	1
AVORTAMENT	3	DETRIMENT	1	OPRIMIDES	1
AUTORITARISME	1	DONES	21	PATRIARCAL	1
CAPITALISTA	1	DRETS	10	REFORMA	5
CONSERVADORA	1	FEMINISTES	9	SOSTENIMENT	5
CONDICIONS	4	HOMES	6	SUBMISSES	1
CONTRA	4	INDIGNADES	7	TREBALLADORES	3
COMPROMESES	1	LABORALS	5	VULNERADES	1

RELACIÓ ENTRE PARAULES CLAU

Les paraules clau estan en blau, i es presenten també en la seva freqüència:

Des de la justícia de constants assetjaments sexuals i violències

Sexulas, la criminalització de l’avortament, etc.) es refereix de manera

,l’anunciada reforma de la llei d’avortament impedir les dones menors

Ens dificultarà encara més l’accés a l’avortament lliure i gratuït. Així

treball polític. Les jerarquies i l’autoritarisme, en les tasques de suport

i tristesa a les que aquest model capitalista i patriarcal injust ens

I és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que

Enrere. Vam emprar a l’espai públic en condicions de desigualtat, precarietat i

davant els brutals atacs a les nostres condicions de vida , davant un retallat

en un context de precarització de els condicions de vida i treball i d’atac se

de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes. La nova llei,

respondre a l’ofensiva misògina contra els drets de les  dones es defensa

campanya de Prostitutes Indignades contra la persecució de les prostitutes

nuat organitzar-nos i rebel·lant-nos contra les creixents ofensives als nostres

i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d’es

tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació

l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit don

entrar a l’espai públic en condicions de desigualtat, precarietat i invisibilitat al

analitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant

ria que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles

lluita feminista per l’entrada de les dones a l’espai públic va durar segles i ara

..lies, i això vol dir que ho fan les dones. A més, aquests ajustos augmenten

redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les 

nes), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot

vivint a costa nostra que els dones carreguen amb tota la feina reproductora

posen més càrrega de treball per a les dones. Els ajustos estructurals s’amo

significacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que

estat exerceix sobre els cossos de els dones (estigmatització de les treballadores

les tasques de cura i atenció entre dones i homes. L’ actual reforma laboral

i fortalesa col·lectiva de tantes dones, i homes, que es rendeixen.

forma diferents segons si són homes, dones, lesbianes, transsexuals,

de la llei d’avortament impedir les dones menors de 18 anys decidir per

a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien  el lloc de

del vel en edificis i espais públics a dones musulmanes, violant el seu dret a

incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per

completa i indefinits d’inici a dones. Pel que fa a la protecció de  la

obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de

misògina contra els drets de les dones és defensar els drets a la supervivència

no parlem de salaris (en què les dones segueixen patint discriminació

laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant, dels drets

a l’ofensiva misògina contra els drets de les dones és defensar els drets

les innombrables violacions dels drets humans i el dret internacional per part

drets de les dones és defensar els drets i la supervivència de tothom. Un

les creixents ofensives als nostres drets i llibertats. El proper dissabte 12M

drets col·lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles

i en les quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció

que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar

i treball i d’atac sense trava als drets laborals, socials, civils i polítics,

no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades

podrà a tura els nostres somnis feministes d’una veritable vida, en la

i alternatives anticapitalistes i feministes en el treball productiu i reproductiu

Intervenció de Feministes Indignades a l’Assemblea General de

domèstic/privat com en el públic. Feministes Indignades continuem assegurant

baix i en primera persona. Des de Feministes Indignades rebutgem la con

Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig f..

tallada de drets socials i civils, Feministes Indignades reivindiquem un 1r de

laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la

Companyes feministes. L’any passat vam omplir els carrers i

de forma diferents segons si som homes, dones, lesbianes, transsexuals,

però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un

a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat

de cura i atenció entre dones i homes. L’actual reforma laboral obstaculitza

en igualtat de condicions que els homes. La nova llei, per exemple, perverteix

col·lectiva de tantes dones, i homes, que no es rendeixen.

Intervenció de Feministes Indignades a l’Assembla General de

privat com el públic. Feministes Indignades continuem assenyalant que

suport a la campanya de Prostitutes Indignades contra la persecució de

primera persona. Des de Feministes Indignades rebutgem la concepció productiva

Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista

drets socials i civils, Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista

als, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització

irreconciliable les responsabilitats laborals amb les famílies. I ja no parlem

els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció

s’individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius

que suposen una retallada dels drets laborals i contribuint a incrementar

i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes

rebutgem la concepció productivista de les lluites polítiques perquè sabem

no desitjades, a les sexualitats oprimides i submises a les relacions

a les que aquest model capitalista i patriarcal injust ens aboca. Perquè

dones a la llar. A més, l’anunciada reforma de la llei d’avortament impedirà

a pobresa. Hem explicat també que la reforma laboral, de pensions, de la ne

entre dones i homes. L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats

socials en general eludeixen. L’actual reforma laboral és un clar exemple

parodiar el recent anunci sobre al reforma legal del govern espanyol que

feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la

econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant

responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i

dinamització d els assemblees i al sosteniment de les nostres llars i

represaliades a les mobilitzacions, al sosteniment, facilitació i dinamització

a les sexualitats oprimides i submises a les relacions insanes.

Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització

Per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven

de les dones (estigmatització de els treballadores sexuals, la criminalització

precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat. Per tot això

Les paraules clau confereixen el sentit del text, el moviment feminista que lluita pels drets de la dona i la reforma laboral. Destacant  el nom “dona”, 21 vegades,  que és el més freqüent  sense comptar les preposicions i els articles.  La paraula “contra”, apareix quatre vegades, una de les quals va presidida per la preposició per “per contra”, locució adverbial, que fa la funció al contrari, les altres tres vegades fan la funció de fer la contra a algú, que és la lluita contra el que impedeix la consecució dels drets de les dones.  Els adjectius i  paraules que fan la funció d’adjectius com  capitalista, compromeses, desigualtat, feministes, indignades, oprimides, submises, treballadores, vulnerades mostren la intenció de l’emissor per la necessitat d’expressar una idea de manera unívoca, la lluita pels drets de les dones.

BIBLIOGRAFIA

Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, 2007. Edicions 62, SA.

 http://www.um.es/tonosdigital/znum4/estudios/Subjetividad.htm

http://laurapo.blogs.uv.es/antconc-321/

http://feministesindignades.blogspot.com.es/

http://www.antlab.sci.waseda.ac.jp/software.html

http://www.antlab.sci.waseda.ac.jp/software.html

---

[1] http://laurapo.blogs.uv.es/antconc-321/

Blocs interessants

Fent una passejada per trobar informació sobre els blocs m’he trobat el bloc de Marc Mañé Solé, http://marcmanye.blogspot.com.es/2011/09/la-comunicacio-20-mes-que-xarxes.htmlque dóna informació força interessant, per exemple “ El concepte 2.0 identifica una nova manera d’entendre la comunicació a Internet. En les primeres pàgines web, la comunicació era unidireccional. Només hi havia un canal de comunicació: d’emissor al receptor. Això comença a canviar cap a començaments dels segle, quan els visitants a una pàgina esdevenen també autors d’informació. És a dir, quan els visitants tenen poder de publicar informació web.”

En el bloc de la periodista Gemma Urgell, que també dóna informació interessant, hi trobem el vídeo d’en Carles Capdevila, director del diari Ara. http://viniesfera.com/talkingabout-amb-carles-capdevila-director-de-lara/. A l’assignatura també hem treballat sobre l’escriptura en els diferents mitjans i en Carles Capdevila ens parla del twiter i d’estimar les paraules al seu vídeo. 

Poseia electrònica...Jan Baetens

Penso que la poesia dins de la literatura és una expressió elevada de l’art. La qual es fa difícil de capir per a la majoria dels mortals. Tot i que algunes vegades pot ser més assequible del que ens pensem,  tot cercant les respostes del seu significat. El que em xoca  dins les lectures que hem fet sobre els textos hipertextuals i electrònics, de si substituiran l’escriptura amb el suport del llibre, és que la poesia electrònica digital més aviat s’aplica al suport paper. Tot i com diu Jan Baetens a “Poesia electrònica: entre la imatge i la performance. Un anàlisis cultural” la poesia impresa no desapareix; tot el contrari. Al temps que la poesia impresa es torna digital, tenim també “poesia digital” que “es torna impresa”. Jo però, em pregunto, si en la vida del dia a dia moltes persones mai agafen un llibre per llegir-lo ho faran en el món virtual, o potser la tecnologia serà un nou camí per fer-ho pels qui els  atregui aquest món.

Weblogs políticos

 L'estudi de Núria Almiron, “ Weblogs políticos:¿periodismo de opinión alternativo o nueva herramienta de persuasión colectiva?”, que ens ha fet arribar en Campàs diu, los Weblogs han estadao jugando un papel notable como vías de escape de filtraciones periodísticas, como gargantas profundas. Sus páginas han sido utilizadas para filtrar informaciones secretas o confidenciales, en ocasiones no contrastadas y falsas, en otras verdaderas y acarreadoras de consecuencias importantes.......En Estados Unidos, nación donde el fenómeno está más arraigado, las consecuencias políticas de este tipo de publicaciones ja ha tenido una influencia notable en la vida real. Los bloggers, como se denomina a sus autores, fueron en parte responsables del cambio de liderazgo en el Senado estadounidense en diciembre de 2002. ......Los Weblogs, tomados en su conjunto, como una nueva esfera informativa i comunicacional, pueden constituir un medio alternativo que aumente la participación ciuadana en la reflexión colectiva. Sus usos ilegítimos, o simplemente sus buenas dosis de narcicismo, quizas puedan confundir a algunos algún tiempo, pero no totdos ni por mucho tiempo.

Podríem dir doncs, que algunes vegades la informació està subjugada als interessos de l’emissor. Aquesta informació podria també afectar a terceres persones dient la veritat, no dient tota la veritat, o fins i tot falsejant-la. Això, de manipular la informació per influenciar envers alguns interessos sembla  ser que pot passar en diferents mitjans de comunicació, des  dels  més convencionals fins als més nous. Penso però, com diu Almiron, que els Weblogs són una alternativa d’informació i comunicació més, i per tant, aquests ens poden ampliar el ventall d’informació. Però, penso que és important cada vegada més conèixer les fonts d’informació, qui ho diu, com ho diu, perquè ho diu i poder-la contrastar, quan no, per apropar-nos més a la veritat.

Capítulo ix

“Close reading”: hipertextos de ficción

Raine Koskimaa

La lectura d’aquest diu,  ,  “Con el hipertexto Afternoon, esta división entre historia y trama es bastante problemática. Podemos formular la cuestión básica de la manera siguiente: ¿diferentes lecturas de Afternoon producen historias diferentes, o producen tramas diferentes (desde que trama es posible reconstruir una historia común)? No hay una respuesta definitiva a esta cuestión, ya que las lecturas pueden diferir enormemente. Es posible que dos lecturas separadas pasen por un recorrido de páginas diferentes. En este caso, puede haber personas comunes (o, al menos, personajes con nombres comunes) e incluso referencias al mismo tipos de acontecimientos, pero, muy probablemente, las lecturas sean tan diferentes que no podamos encontrar una historia común (eso lo podemos comparar con  la situación en que el lector lee la primera mitad de la novela y otro lector lee la segunda mitad –en ese caso deberían experimentar una historia diferente, porque los dos han leído la novela sólo parcialmente, pero con el hipertexto no hay manera de determinar si la lectura es sólo parcial o completa). Las diferencias en la historia pueden ser tan importantes como está: Werther, uno de los personajes, mantiene una relación sentimental  con la mujer del narrador en una versión, y no ocurre así en otra de las versiones."

Això em fa pensar, en el grup de lectura del meu poble del qual en  formo part. Quan comentem un llibre, tot i que en pot sortir interpretacions diferents,  tots hem llegit la mateixa història i trama. Però si fem la lectura en hipertext canviarà completament la manera de comentar la lectura que hem fet fins ara. Semblarà doncs, que hem llegit llibres diferents,  i cadascú explicarà la seva història, o alguns coincidiran en el mateix recorregut, o bé, no hi coincidirà ningú. I haurà molt més tema per comentar, s’haurà d’organitzar d'un altra manera, o bé simplement ens haurem  d’explicar les diferents històries?

LAS NUEVAS FRONTERAS DE LA LITERATURA: LA NARRATIVA  ELECTRÓNICA

Domingo Sánchez-Mesa Martínez

(Universidad Carlos iii de Madrid)

Un factor que trobem important en el text narratiu de l’hipertext  segons Ryan és que “la potencia del hitpertexto no reside sólo en el ensamblaje de lo heterogéneo, sino también en el desmontaje de lo que tradicionalmente venia unido, de ahí el reto que plantea en la narrativa, identificada intuitivamente con la coherencia, la racionalidad y la secuencialidad”. Per tant, nous reptes a tenir en compte a l’hora de crear una obra.

Així com també,  “…el ideal de interactividad inmersiva al que Ryan apunta depende de lo que Murray ha llamado “argumento multiforme” o  “sistema de generación de historias”, es decir, una colección de fragmentos y reglas combinatorias que generan significado narrativo cada vez que se ejecuta el programa…En cualquier caso la unión entre inmersión e interactividad requiere la presencia imaginada o física, del usuario o jugador en el mundo virtual, condición posible en las RV pero no tanto en el caso de los hipertextos, ya que mientras en aquellas actuamos desde dentro, en un hipertexto lo hacemos desde fuera. En el ámbito digital, junto a los juegos del ordenador, los MOO, determinadas instalaciones artísticas o los sistemas de diálogo automatizados, el caso del drama interactivo  introduce una diferencia cualitativa al adentrarnos en un tipo de experiencia prácticamente tridimensional y penetrable físicamente a partir de una forma de plena inmersión temporal y espacial. En esta utopía tecnológica se borran las distancias entre autor, espectador, actor y personaje, produciéndose la interacción con personajes generados por una inteligencia artificial (IA). Semejante género tendrá éxito artístico, opina Ryan, si ofrece a los espectadores, a diferencia de los MOO (que se desarrolla espontánea y desorganizadamente), un escenario y un guión, con lo que regresa la paradoja  de la determinación de nuestras posibles elecciones por el diseño del programa.”

Entenc en això, tots i els avantatges tecnològics, els creadors estan delimitats per uns límits, en aquest cas, dels programes. En els quals els artistes  han de tenir en compte alhora de crear  les seves obres. Amb la complexitat, d’organitzar els possibles recorreguts, que mostraran un significat diferent, segons les opcions escollides lliurement pel lector, però que al cap i a la fi, aquests, també estaran delimitades pel seu creador.