Penso que la poesia
dins de la literatura és una expressió elevada de l’art. La qual es fa difícil
de capir per a la majoria dels mortals. Tot i que algunes vegades pot ser més assequible
del que ens pensem, tot cercant les respostes
del seu significat. El que em xoca dins
les lectures que hem fet sobre els textos hipertextuals i electrònics, de si
substituiran l’escriptura amb el suport del llibre, és que la poesia electrònica
digital més aviat s’aplica al suport paper. Tot i com diu Jan Baetens a “Poesia
electrònica: entre la imatge i la performance. Un anàlisis cultural” la poesia impresa
no desapareix; tot el contrari. Al temps que la poesia impresa es torna digital,
tenim també “poesia digital” que “es torna impresa”. Jo però, em pregunto, si en
la vida del dia a dia moltes persones mai agafen un llibre per llegir-lo ho
faran en el món virtual, o potser la tecnologia serà un nou camí per fer-ho pels
qui els atregui aquest món.
Maria, reconec que no he estat mai un gran consumidor de poesia en estat pur, però la veritat és que sovint em sorprenc jo mateix pensant que un text narratiu té poesia, o que la posta en escena d’una peça teatral, per part d’un director concret, desborda poesia pels quatre costats, o una cançó que estic escoltant no és altra cosa que un fantàstic poema. Entenc, que en el fons, el que ens vol dir Jan Baetens (en referència a la cosificació i l’evolució que adopta la poesia, ja sigui a nivell electrònic dins d’una pantalla, en una performance o impresa en un paper) és que la poesia prén sentit a partir de l’evolució en el si d’una cadena i de la combinació i transformació que esdevé en la pròpia obra i que es pot transmetre al lector.
ResponEliminaPerò la veritat, és que una vegada feta la reflexió, no crec que el fet de canviar de mitjà la poesia tingui més clients que els que té quan viu únicament dins d’un llibre.
Tot i les vostres reflexions que són prou encertades penso que els llenguatges hipertextuals, aplicats a l'art, a la poesia o a la literatura inauguren un nou joc per lector: el deixen participar de la història i adopta el paper de coautor.
ResponEliminaPotser per un tema d'edat en que hem viscut el canvi que ha irrumput la tecnologia a tots nivells però que encara tenim aquesta enyorança en les formes d'expressió dites "en paper", no sabem ben bé què pensar. Però els nostres fills o néts, segur que amb això, no hi pensen i que per a ells la normalitat serà viure de forma virtual: un nou joc a investigar i que ben segur atraurà a molta gent...