L'estudi de Núria Almiron, “ Weblogs
políticos:¿periodismo de opinión alternativo o nueva herramienta de persuasión
colectiva?”, que ens ha fet arribar en Campàs diu, los Weblogs han estadao
jugando un papel notable como vías de escape de filtraciones periodísticas,
como gargantas profundas. Sus páginas han sido utilizadas para filtrar
informaciones secretas o confidenciales, en ocasiones no contrastadas y falsas,
en otras verdaderas y acarreadoras de consecuencias importantes.......En
Estados Unidos, nación donde el fenómeno está más arraigado, las consecuencias
políticas de este tipo de publicaciones ja ha tenido una influencia notable en
la vida real. Los bloggers, como se denomina a sus autores, fueron en parte
responsables del cambio de liderazgo en el Senado estadounidense en diciembre
de 2002. ......Los Weblogs, tomados en su conjunto, como una nueva esfera
informativa i comunicacional, pueden constituir un medio alternativo que
aumente la participación ciuadana en la reflexión colectiva. Sus usos ilegítimos,
o simplemente sus buenas dosis de narcicismo, quizas puedan confundir a algunos
algún tiempo, pero no totdos ni por mucho tiempo.
Podríem dir doncs, que algunes vegades la
informació està subjugada als interessos de l’emissor. Aquesta informació podria
també afectar a terceres persones dient la veritat, no dient tota la veritat, o
fins i tot falsejant-la. Això, de manipular la informació per influenciar
envers alguns interessos sembla ser que pot passar en diferents mitjans
de comunicació, des dels més convencionals fins als més nous. Penso
però, com diu Almiron, que els Weblogs
són una alternativa d’informació i comunicació més, i per tant, aquests ens
poden ampliar el ventall d’informació. Però, penso que és important cada vegada
més conèixer les fonts d’informació, qui ho diu, com ho diu, perquè ho diu i
poder-la contrastar, quan no, per apropar-nos més a la veritat.
I,quan parlem de la premsa què entenem per contrastar? Perquè si el diari X ens informa sobre el rescat del govern a Bankia ens donarà, segurament, la versió oficial i políticament correcta. Si consultem diversos blogs "amateurs" tindrem versions de tots els colors.
ResponEliminaPerò la veritat "verdadera" només la saben els actors protagonistes i si jo no sóc un d'aquests no tinc manera de contrastar-ho.
I no serà que al final la contrastació tendeix a la subjectivitat? Perquè en el cas de l'exemple que he posat jo no em crec absolutament res de cap mitjà de comunicació oficial. I en canvi, tendiré, a creure'm (només una mica, per allò de que jo personalment no ho puc contrastar) les fonts d'informació alternatives amb qui jo hi tinc afinitat.
Efectivament, tant la manipulació com la subjectivitat són omnipresents. Ara bé, tot i que en la blogosfera es produeixin manipulacions i intoxicacions hi ha una diferència essencial: la majoria dels bloguers no cobren per la seva feina, per tant la seva subjectivitat no està sotmesa las interessos del medi. Des d'aquest punt de vista, considero positiva la possibilitat de contrastar diferents subjectivitats per tal de construir la pròpia. Òbviament, l'hipertext format per cadenes de blogs pot arribar a ser pràcticament infinit i, tot i que sovint cada hiperenllaç conduirà a un node afí en quant a ideologia, com més àmplia sigui la xarxa formada per aquests nodes hipervinculats servirà, crec, per formar opinions més contrastades. És en aquest sentit que penso que és molt més senzill manipular un medi tradicional que no pas els medis digitals. Un diari tradicional en paper (una televisió, una emissora radiofònica) depèn d'un tipus d'ideologia concret i té servilismes econòmics als dictats dels quals s'ha d'ajustar. A més a més, no té hipervincles i els que té (cartes al director, trucades telefòniques) passen per filtres estrictes.
ResponEliminaCoincideixo amb la idea que és bo comprovar les fonts en la mida que sigui possible però tampoc no cal desconfiar d'entrada: com en tot, és bo que siguem capaços de formar el nostre propi criteri o, si voleu, la nostra pròpia subjectivitat i, sobretot, que tinguem la gosadia d'expressar-la. Imagino que deu ser justament per això que ens engresquem a estudiar.
Eva, estic d'acord amb el que dius sobre conèixer, si és possible, les fons d'informació, així com cercar sempre d'esbrinar la veritat. En qualsevol cas allò que cal fer és ser sempre crític amb les informacions que “corren” per les xarxes socials, posar-les en dubte i, si no es coneix la realitat no fer de corretja de transmissió d'informacions no contrastades.
ResponEliminaJulià Naval
Maria, en teoria, les fonts de la informació haurien de ser, justament, les que els diaris o emissors de les notícies hauries d’haver contrastat. Aquesta és la teoria periodística, però sembla que la majoria del mitjans de comunicació, a més a més de cercar l’opinió de les diferents fonts d’informació, també tenen uns filtres ideològics marcats pel seu propi mitjà
ResponEliminaEl gran avantatge de la xarxa és que ara, a més a més de llegir les notícies per un mitjà de comunicació, també les podem cercar en weblogs i, d’aquesta manera, poder fer-nos una idea d’allò que està passant i de poder, també nosaltres contrastar la informació.